D'on va sorgir la decisió de tornar als escenaris, més enllà que sigui el vintè aniversari del grup?

És una excusa, perquè ens morim de ganes de fer concerts. Quan vam plegar, al cap de poc temps ja estàvem buscant una data per poder anunciar el retorn, però havíem de buscar una efemèride que ens permetés fer-ho. Això del vintè aniversari era el mínim que ens ha permès dir que tornem.

De moment, els concerts que heu fet han registrat plens absoluts. La gent ja tornava a tenir ganes de Brams?

Hi ha gent que en tornava a tenir ganes, però també n'hi ha que en tenia ganes per primera vegada. De la gent que ve als concerts, potser la meitat no ens havia vist mai per qüestions d'edat. Portem set concerts i ara ja podem dir que ha sigut la millor gira que ha fet mai Brams. Això és molt gratificant, i ens treu els dubtes que teníem abans de tornar-hi.

Vist l'èxit d'aquesta ronda de concerts, us replantegeu continuar la vostra trajectòria com a grup?

No ens ho hem plantejat, sinó que només ens hem plantejat el que estem fent. No hem parlat de res més. No et diré que sí ni que no, perquè no hi hem pensat. Si a algú se li ha acudit, no ho ha dit als altres.

Hi ha hagut la mateixa conjunció entre els membres del grup, després de cinc anys sense tocar junts?

Sí. De fet, ens vam trobar al local i només ens vam sentir estranys durant un quart d'hora. Després, ja semblava que haguéssim assajat la setmana anterior. Era com si res no hagués passat. Ens pensàvem que seria una gira nostàlgica, però a l'hora de la veritat hem vist que era igual que abans. L'única diferència és que els concerts van millor.

Està justificat que algú pensi que torneu a tocar únicament per treure'n rèdits econòmics?

Jo crec que no, perquè si haguéssim volgut fer calés, hauríem fet la gira a l'estiu. A més, tampoc li hauríem dit al mànager que mantingués el preu del 2004. Ho hem fet perquè ens en moríem de ganes. Si haguéssim volgut, hauríem fet 57 concerts enlloc de 27.

L'últim concert d'aquesta gira, com ja va passar fa 3 anys, serà a Berga, la població que ha vist néixer i créixer el grup. Tindrem alguna sorpresa preparada, en forma de col·laboracions per exemple?

No. No s'ha preparat res. Farem l'espectacle que hem fet a tot arreu. Ho acabem a Berga perquè és just quan comença l'estiu i coincideix amb la Patum. Aquell dissabte ja portarem uns quants dies perjudicats per la festa, però ja ho hem fet altres vegades.

Al Facebook heu encetat una campanya que vol portar a Catalunya Luia del Corral, la nena de Nicaragua. Per què s'ha iniciat ara aquesta campanya i no fa 5 anys?

Perquè se'ns va acudir ara. Potser ho podríem haver pensat ja fa anys, però de fet, ara deu tenir 17 o 18 anys. Portar-la quan en tenia 10 hauria sigut un segrest, més que una invitació. Hem trobat algun contacte a Nicaragua, però costarà molt seguir-li el fil. El millor seria que algun membre del grup anés directament a buscar-la.

Brams ha sigut el gran abanderat de la música catalana dels darrers 20 anys?

Jo no firmaria això. Hem sigut un grup que vam començar a fer cançons perquè era la nostra manera d'expressar-nos, i tot el que hem dit i fet ho hem viscut molt. Res més.

Com està actualment la situació de la música feta al nostre país? Grups com Manel, Els Amics de les Arts o Filippo Landini han fet que es parli d'una nova etapa.

Això m'ho pregunten molt sovint, i em costa una mica fer una anàlisi. El moviment del rock català va normalitzar el fet de cantar en la nostra llengua; a l'any 2000, una sèrie de grups van perdre la vergonya d'utilitzar instruments de la música tradicional... Esperem que aquest moviment nou també aporti alguna cosa. Si pot aconseguir quelcom, és que la ciutat de Barcelona comenci a empaltar-se de la normalitat de la cultura catalana.

És la manera que no es vegi la música catalana com una música de poble?

Sí, perquè la música catalana no és qüestió de ser de poble, sinó que és del poble. Barcelona va decidir buscar un cosmopolitanisme que volia ser una barreja de moltes cultures menys la seva. Si es pot obrir una escletxa, serà fantàstic.

Viu un millor moment la música catalana que la política catalana?

Si entenem com a política allò que es fa cobrant, sí. La política oficial està en un estat bastant desesperant. A la classe política ja els hi està bé la situació actual, perquè com que es faran eleccions i la gent anirà votant, si hi ha una mala concepció de la política, molta gent desestimarà d'entrar-hi. Aquesta desafecció és un repel·lent per aquesta gent. No obstant, si la política la entenem com gent que intenta canviar les coses, jo penso que estem en un bon moment.

El 13 de desembre, Berga i Vic van votar sobre la independència de Catalunya, de la mateixa manera que centenars de municipis catalans. Què ha significat aquest procés democràtic?

És un moment on es comença a deslegitimar l'Estat espanyol com a estat democràtic, i és un camí que funciona per la desobediència civil per no demanar la independència a Espanya, sinó prendre-la.

A Catalunya “tenim un president que no ens el mereixem”, com diu la lletra de la cançó?

Hi és per mèrit dels catalans en el seu conjunt. En tot cas, la Generalitat és una descentralització de l'administració espanyola. En aquest sentit, el president de la Generalitat és com el president de la Diputació. Però tot i dir-se president de Catalunya, no té el rang que realment hauria de tenir. A la classe política, però, li agrada molt simular l'orgasme. Simula l'orgasme, i tot i no poder ser Estat, es passeja amb un cotxe amb banderetes. Si ets president, per què has de voler la independència? Per molt que simulis l'orgasme, per arribar al coit s'ha de seguir follant.

És aplicable aquesta lletra al president del Barça, que vol aventurar-se ara al món de la política?

De fet, quan dèiem que tenim un president que no ens el mereixem, volíem dir que és tant bo... Era una exageració que, si ens ho mirem en perspectiva, pot tenir les dues vessants. Quan se sàpiga que passarà, es podrà opinar. Però les actituds messiàniques són perilloses. És perillós prendre com a referent una persona, perquè sempre pot cagar-la o trair-te. Els referents és millor que siguin inerts.

 

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0