Què va suposar per a la Mar Ulldemolins que la Mònica es quedés en cadira de rodes? Et va obligar a entrenar-te per saber dominar la cadira?

Per mi va ser un autèntic repte personal com a actriu. Sabia que tenia una responsabilitat molt gran a explicar aquesta història bé, perquè hi ha moltíssima gent que es troba en aquesta situació. Vaig haver d’anar a l'Institut Guttman a entrenar-me amb la cadira i a que m’ensenyessin com funciona la rehabilitació en aquest centre de recuperació.

Has notat si t'has convertit en un referent per a les persones que van en cadira de rodes?

Un referent no ho crec, però hi ha gent que m’envia cartes i estan molt contents que s’expliqui el canvi que els hi ha suposat i tot el concepte d'autosuperació que envolta això.

Al final de la primera temporada, es va parlar d'un possible final de Ventdelplà. Com s'explica que d'un possible final s'hagi arribat a la sisena temporada?

Perquè ha sigut un èxit. Crec que el secret és que passa a un poble i que hi trobes seqüències dramàtiques però també de comèdia.

La sèrie està en pantalla únicament per les bones quotes d'audiència que té? A vegades, sembla que les històries estiguin una mica agafades amb pinces.

No opino el mateix. Crec que han de passar moltes coses perquè és ficció i a sobre de 70 minuts a la setmana. A part d’això, crec que hi ha seqüències amb molta gràcia. Jo mai m’he avorrit mirant Ventdelplà.

A banda de Ventdelplà, vas ser una de les protagonistes de la sèrie MIR, que es va emetre a T5 durant uns quants capítols. Què va passar amb aquell projecte que va tenir una final sobtat?

Teníem audiència. Va anar molt bé el primer capítol però les cadenes privades lluiten per ser líders d’audiència i van decidir canviar-nos a altres horaris. Hi havia molts seguidors que ja no sabien si la feien el divendres, el dijous o el dilluns...això va fer que la paréssin i l’acabéssin d’emetre per un altre canal de la pròpia cadena.

A més, has tingut un paper destacat també a Les Veus del Pamano, una producció catalana que va rebre molt bones crítiques. Ha crescut en els darrers anys la qualitat de les produccions cinematogràfiques fetes a Catalunya?

M’agradaria que es fessin moltes produccions com Les veus del Pamano i em sembla que cada vegada estan apostant més. És important que quan s’emeten hi hagi molta audiència, així s’animen a fer produccions més grans. Veuen que l’espectador sap valorar el producte i que per tant, no només l’interessa la premsa del cor.

El president de l'Acadèmia del Cinema de Catalunya, Joel Joan, va assegurar fa unes setmanes que lluitarien per portar una pel·lícula catalana als Òscars. Ho veus com un escenari possible?

Per què no. M’encantaria.

És lògic que la indústria cinematogràfica catalana hagi de passar per Espanya abans d'anar als Òscars?

M’imagino que l’acadèmia americana deu seleccionar les pel·lícules a concurs en llengua estrangera per estats.

És positiva la Llei del Cinema que ha aprovat recentment el Govern català?

A mi m’agrada veure les interpretacions i per tant, m’agrada sentir la veu de l’actor original. No estic molt a favor de les versions doblades siguin amb l’idioma que siguin...

Com valores la resposta dels empresaris del cinema, que van fer vaga dilluns passat per protestar contra les quotes de català al cinema?

Crec que tothom té dret a queixar-se pels seus interessos i a reivindicar el que creuen just...I em sembla molt bé que fa uns dies fessin ús d’aquest dret. Això forma part del sistema democràtic.