Què fa un llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses imitant personatges com King Africa o David Bisbal al programa de ràdio per excel·lència dels joves?

És la vocació que sempre havia tingut i que mai m'havia atrevit a intentar. Quan vaig haver de triar una carrera, hauria hagut de pagar molt per fer periodisme, i em vaig decantar per química. Als dos anys, però, vaig plegar perquè n'estava fart i em vaig passar a ADE, per allò que diuen que qui no sap què fer, se'n va a ADE. Tot i això, em vaig encaminar per la branca de màrqueting i comunicació, que se'm donava millor que el tema comptable o financer. Un bon dia vaig rebre un correu del Carnet Jove dient-me que buscaven gent, però al final no ho vaig acabar fent. L'any següent em van tornar a enviar el mateix, i ho vaig fer i em van agafar. El Carnet Jove buscava una persona que fes una col·laboració a Flaixbac tres cops per setmana, i jo els vaig dir que sempre se m'havia donat bé fer imitacions, i és el que vaig acabar fent.

Tens algun referent en qui t'inspiris a l'hora d'imitar tots aquests personatges?

Jo vaig créixer amb el Força Barça, i per mi són els meus referents. Hi ha una franja d'edat que ens vam criar amb allò, i després hi va haver un temps que no va sortir ningú especialment destacat. Últimament, he vist Crackòvia i Polònia, però ja m'han agafat més tard. Jo sóc de la quinta d'Alfons Arús i Sergi Mas.

Es pot imitar qualsevol personatge, encara que sigui Francisco Franco o Hitler?

Quan fas una imitació sempre hi ha algú que es pot sentir ofès. Jo penso que si ho fas amb un mínim de respecte, es pot imitar tothom. A les generacions més joves potser els hi fan gràcia aquests personatges, quan els hauria de crear rebuig. Però suposo que en aquest cas es tracta que coneguin aquests dictadors per altres vies que no sigui la televisió.

El Paki és segurament un dels més mítics del programa. Per què heu optat per introduir un personatge com aquest?

Hi va haver polèmica, perquè hi havien veus al Grup Flaix que pensaven que ens enganxaríem els dits. Però el Paki ha anat agafant mica en mica un to més tendre. Al principi era més lladre, i ara ja s'està tornant més bona persona. Tothom se l'estima molt, perquè s'ha convertit en entranyable. La figura que podria resultar molesta s'ha acabat convertit en un símbol del programa.

Us ha costat algun tipus de crítica?

Una de les seccions de què t'ocupes és Les millors webs. És una selecció únicament personal o hi ha alguna cosa en què et basis per escollir-les?

Segons la temàtica intento buscar alguna cosa concreta. N'hi ha d'altres que són recomanacions d'alguna persona, o fins i tot hi ha cops que vaig de cul i agafo aleatòriament les webs d'una base de dades que tinc.

El Matí ha tingut col·laboradors històrics com Berto Romero o Rafel Barceló, que actualment estan treballant al programa d'en Buenafuente. És una pedrera de professionals de la comunicació?

Estaria bé, perquè això vol dir que d'aquí uns anys estareu entrevistant algú que s'estarà fixant en mi. És una plataforma brutal, i més aquest any que hem aconseguit rècord d'audiència. Hi ha passat gent molt bona, des del Llucià Ferrer fins al Vadó Lladó, que al final han acabat tenint un ressò. L'humorista que tenim ara, el Peiu, és un humorista excepcional, i segurament d'aquí a uns anys estarà més amunt.

Et veus en algun altre lloc, d'aquí a uns anys?

Sí. Fa unes setmanes vaig començar un curs de guió de tele, i m'agradaria fer alguna cosa a la petita pantalla. Estaria molt bé poder explotar aquesta faceta d'imitador o bé de guionista, i si no, sempre tindré una carrera d'ADE que puc aprofitar (Riu).

Carles Pérez és des de fa anys el conductor del programa, exceptuant un petit període on Pere Espinosa es va encarregar de presentar-lo. Hi ha porta oberta a la successió?

No ho sé. Veig el Carles més com a locutor, en el sentit que sap controlar mil tonteries de so i cosa per l'estil. Ells aprecien coses de so que jo no apreciaria mai de la vida. És per això que no sé si m'hi veig de presentador. A mi m'agrada més fer conyes des de l'altra banda.

Una de les principals xarxes de difusió que té el Matí és el Facebook, on teniu una pàgina amb més de 26.000 fans. Això fa que la gent us senti encara més propers?

Segur que és una de les plataformes importants que tenim. Poc després de tenir la pàgina, vam començar a penjar fotografies quan venia algun convidat, i la gent ens va començar a demanar que ens etiquetéssim a nosaltres mateixos, perquè volien saber qui érem. Amb el Facebook ho hem aconseguit. Molta gent m'ha dit que el que els hi agrada de nosaltres és que som accessibles. Personalment, no tinc problema en agregar la gent i parlar amb ells a través del Facebook.

Com s'ha notat l'efecte Facebook en termes d'audiència?

Alguna part important hi ha d'haver. Quan la gent obre el Facebook, tot i que no escoltin el programa, potser veuen que hem penjat alguna cançó o alguna cosa que els interessa. Potser no ho escoltes, però et fa gràcia, i un dia és probable que el sintonitzis. Ara estem veient que els números del Facebook s'estan traduint en audiència.

La ràdio és un mitjà poc jove?

En aquest sentit, el futur és Internet. Al matí hi ha molta gent que l'escolta, però és molt més còmode estar a Internet, i la ràdio haurà de fer el pas d'adaptar-se. Suposo que si s'acaba adaptant bé, la ràdio acabarà tenint un públic més jove.