La sexologia és una branca de la psicologia?

Més o menys.

Per què vas decidir encaminar-te en aquest món?

Uff... jo quan vaig començar psicologia no tenia clar que em volia dedicar això, perquè no sabia que existia. Hi havia una optativa a la facultat que era psicologia de la sexualitat, i la vaig fer, em va cridar molt l'atenció. I quan vaig acabar la carrera vaig començar a fer temes de salut sexual en un centre a Badalona, i em va entusiasmar. Llavors vaig decidir tirar per aquí.

Quina reacció té la gent quan els hi expliques que et dediques a això?

En general al principi et fan conyes del pal “si ets sexòloga, deus ser una màquina sexual”. Però tot seguit els desperta interès i curiositat: “Què et trobes a les consultes?”. “Què es fa en un despatx on es fa teràpia sexual?”. Bé, és divertit. Però quan has passat aquestes fases, et miren amb absoluta normalitat.

Es pensen que tens una ment molt luxuriosa pel fet de dedicar-te a això?

No m'hi he trobat. Quan veuen com sóc i com ho explico veuen que no és cap cosa morbosa, sinó que senzillament sempre he pensat que tothom hauria de tenir una sexualitat sana.

El tipus de gent que ve a l'Institut com és?

Ve gent de totes les edats i de classe mitjana-alta. I per la gent més jove que tingui dificultats econòmiques, els hi fem una tarifa més reduïda: el que volem és que tothom pugui accedir a una teràpia.

Quines són les seves consultes més habituals?

La majoria de problemes dels joves vénen com a conseqüència de la inexperiència. És molt important que els joves coneguin bé el seu cos, en comptes d'entrar tan a sac a la recerca del sexe pel sexe. Pel que fa les noies, el cas més comú és el vaginisme, és a dir, la incapacitat de tenir una penetració. Els nervis fan que la musculatura vaginal es tanqui. També els preocupa molt la incapacitat d'arribar a l'orgasme, i elles venen aquí i les ajudem. En canvi, els nois venen per qüestions com l'ejaculació precoç o la disfunció erèctil.

Quins dubtes tenen els joves sobre el sexe?

La sexualitat està canviant en el jovent. I cada cop comencen més d'hora fent moltes més coses. Em trobo cada cop més gent molt joveneta que pràctica el sexe anal amb normalitat. Jo crec que amb el temps s'anirà estabilitzant. No crec que passem de tenir xumet a llepar altres coses.

Quin és el cas que t'ha sorprès més?

Quan vaig començar em va venir una noia i em va preguntar si amb el sexe anal es podia quedar embarassada. Vaig dir: Ostres! Pensava que aquestes coses encara no existien. Em vaig quedar esparverada. El que també és preocupant és la influència del porno sobre els nois. Es pensen que el sexe és el porno. “La meva nòvia no crida quan fem sexe”, “No li puc posar la tita només despullar-la perquè no està lubricada”. Perquè el porno és ficció. “Perquè jo no duro una hora erecte?”. Perquè Superman no existeix. Nosaltres som persones.

Perquè les noies que són sexualment més promisqües encara se les titlla de “guarres”? I en canvi, els nois són uns triomfadors...

Biològicament som diferents. Els nois tenen més testosterona, i la seva missió biològica és sembrar llavors per tot el món. Però culturalment, ens han educat perquè les dones no despertessin els desitjos que podien despertar. Els nens ben aviat comencen a parlar de palles, però per les noies és un tabú. Els nois teniu els genitals externs i us coneixeu de seguida, en canvi les noies hem de fer un esforç extra.

Què en penses de la campanya extremenya de “La sexualidad está en tus manos?”

Nosaltres l'hem criticada perquè no va acompanyada d'una campanya de formació adequada. El que buscaven era crear polèmica.

Com influeix la TV i Internet en el fet que les relacions sexuals comencin més aviat?

Jo crec que influeixen molt, és una passada. Si t'hi fixes, els actors de les sèries per adolescents són molt més grans de l'edat que aparenten en el seu personatge. I aquests es converteixen en referents de la canalla de 14 i 15 anys. Tots funcionem per imitació. I hi ha algunes sèries d'aquestes que tenen escenes molt tòrrides. I d'altra banda, per molt que es vulgui protegir als joves de la pornografia, n'hi ha moltes que són totalment obertes. Actualment la mitjana de perdre la virginitat està pels setze anys, però jo crec que pot acabar baixant.

Com valores la comercialització sense recepta de la píndola de l'endemà?

Si la comercialitzen o no, no és un problema. No hi estic ni a favor ni en contra. Però que consti que abans també hi teníem accés i de forma gratuïta anant al CAP. Però el problema radica en què fa que la noia utilitzi aquesta píndola cada cap de setmana. I hi ha parelles que es prenen aquesta mesura d'urgència com un mètode anticonceptiu habitual.  La comercialització no acaba amb el problema. El problema és de base, i cal anar aquí, falta educació.