Amb tota seguretat, d'aquí a poques setmanes coneixerem el desenllaç del nou model de finançament de Catalunya. Aquest tema, que porta mesos i mesos omplint pàgines de diaris i minuts d'informatius de televisió, és una qüestió que ha acabat cansant pel constant estira i arronsa entre els governs català i espanyol. Les negociacions, ara per ara, semblen interminables.
Tot i el desgast mental que provoca el tema, no ens podem adormir i deixar la qüestió del finançament de banda. L'acord final a què arribin les dues parts marcarà, en bona part, el nostre futur com a joves. Una xifra per sota de les expectatives que es va marcar inicialment la Generalitat, hipotecaria les nostres possibilitats d'obtenir beques per als estudis o habitatges de protecció oficial per poder viure en condicions mínimament dignes. Perquè, al cap i a la fi, estem parlant de diners i, ens agradi o no, són la base del nostre futur com a país.
Per tant, els joves també hem de fer sentir la nostra veu en aquest assumpte. Hem de pressionar des de tots els àmbits perquè l'acord sigui el més positiu possible. I si el govern espanyol deixa de complir una vegada més amb Catalunya, hem de reflexionar i pensar si ens convé o no seguir formant part d'aquest estat.