30/04/2009 - 10:31 h -
Editorials
-
Demà es celebra el Dia Internacional del Treball. Més enllà del dia de festa que això ens suposa, aquesta jornada representa una data per reivindicar els nostres drets com a treballadors. En un congrés socialista celebrat a París l'any 1889 es va decidir que l'1 de maig seria el dia de les reclamacions obreres, en homenatge als anomenats Màrtirs de Chicago.
Aquest any, a més, la data de l'1 de maig encara pren més simbolisme. L'actual situació de crisi econòmica provoca que cada cop hi hagi més gent sense feina. Cada dia que passa, hi ha 1.000 persones més al nostre país que s'han quedat sense treballar. Els joves, en aquest sentit, som un dels col·lectius més afectats. Avui, arreu dels Països Catalans hi ha més de 250.000 persones d'entre 16 i 24 anys que no tenen feina. Això impossibilita la nostra emancipació i ens deixa en un evident risc d'exclusió social.
I per si això no fos prou, resulta que també tenim a l'Estat espanyol complicant-nos més les coses. El ja famós espoli fiscal (que roba a cada ciutadà català 2400 euros anuals) impossibilita que puguem afrontar la crisi econòmica amb un mínim de garanties. És evident que si no hi ha diners a la caixa, no es poden incentivar els pisos protegits per a joves ni augmentar les beques universitàries.
Per tant, aquest 1 de maig els joves també tenim molta cosa a dir. Perquè, al cap i a la fi, som nosaltres els que heretarem el món que ara contemplem amb una certa distància. I és cosa nostra decidir quin tipus de món volem.