El 22 de març del 2007 es va inaugurar un servei de compartició de bicicletes que es coneix amb el nom de Bicing. Impulsat per l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona, el Bicing significava un nou concepte de transport, perquè era la primera vegada que s'apostava per un model de transport públic sostenible. A més, convertia Barcelona en una de les capitals de la bicicleta. Al cap de pocs mesos, el Bicing s'acabaria convertint en tot un èxit.
Precisament, el boom que ha viscut el Bicing ha sigut el seu gran mal. Actualment, compta amb gairebé 200.000 abonats, una xifra que hauria semblat esperpèntica quan es va posar en marxa aquest servei. Tot i la previsió d'arribar a les 400 estacions aquest 2009, amb noves parades sobretot a l'Eixample i Ciutat Vella, la infraestructura continua sent insuficient pel nombre d'usuaris que té.
A l'hivern, el nombre de trajectes amb Bicing és de 35.000 de mitjana, mentre que a l'estiu aquesta xifra s'incrementa fins als 45.000. I el servei encara no està preparat per absorbir amb eficàcia aquest volum de desplaçaments. Els usuaris sovint es troben les parades buides de bicicletes. I si descomptem aquells vehicles que estan en mal estat, viatjar amb Bicing pot arribar a ser un veritable calvari.
La Zona Universitària, a més, encara no té prou parades perquè els estudiants puguin desplaçar-se amb bicicleta fins l'universitat. A això hi hem de sumar els quilòmetres de carril bici que hi ha a la ciutat de Barcelona. A banda de ser molt pocs, no estan interconnectats entre ells.
Per tant, encara que el Bicing s'hagi convertit en una de les revolucions dels últims anys, cal vigilar que no acabi morint d'èxit.
Comenten