Mare meva...
Quan ma germana m'explicava la brutal actuació dels mossos ara fa una setmana, se'm posava la pell de gallina. Però, després de llegir els comentaris del Dani, ja no sé què és pitjor... que els nostres propis policies siguin uns desequilibrats mentals (amb tots els respectes) o que hi hagi gent que els justifiqui!
Quan he llegit la pregunta d'aquesta setmana, he donat per suposat que, malgrat que vingués al cas, no donaria cap mena de lloc a una possible polèmica. No m'esperava ni de bon troç que un estudiant pogués justificar una conducta descaradament violenta com la que van adoptar els mossos. Què passa, que els de "La Batalla de les Idees" et paguen perquè creis polèmica?
Si no és així, no m'ho explico, la veritat. Saps Dani, com deia Gandhi, "Ull per ull i la humanitat es quedarà cega". Tu no hi deuries ser a la manifestació, oi? És més, em començo a preguntar si has anat mai a cap manifestació... Perquè sinó sabries que la majoria de gent que es manifestava ho feia de forma pacífica i civilitzada.
Tens raó quan dius que sovint a les manifestacions s'acaba parlant més dels actes vandàlics dels quatre il·luminats que la lien que del tema que es provava de reivindicar, però això no implica que haguem de deixar de manifestar-nos. Al contrari! Quan perdem aquest dret... malament! I igual que els manifestants saben que malhauradament sovint hi ha el risc de que la policia hagi d'actuar, aquests últims també haurien de ser més conscients que la majoria de la gent que es manifesta no té cap mena d'intenció d'atacar-los. Per tant, EN CAP DELS CASOS haurien de carregar contra gent innocent!!!
Hola joves ments pensants!
Em dic Ana i avui m?estreno en aquest espai que he descobert mig per casualitat, gràcies a en Carles, i que m?ha semblat interessant. Per començar, Nacho, dir-te que m?ha fet molta gràcia la radiografia que has fet d?aquest esdeveniment. Efectivament, sovint, i sobretot en política, ens venen la moto per alguna causa heroica quan en realitat hi ha molts interessos amagats que desconeixem (econòmics majoritàriament). Suposo que és per això que mai m?ha interessat massa la política.
Però bé, que el món on vivim és una farsa no és cap novetat, oi? Intenta girar la truita i mirar-te el costat positiu de tot plegat! Potser hem fet el ridícul, d'acord. Potser, com diu en Dani, Europa s?ha rigut de nosaltres. Doncs que riguin! No hi ha res millor per la salut! Jo provo de pensar que, potser almenys ara, Europa sap que existim, que a Espanya hi ha més d?una llengua oficial i que el català no és un dialecte de l?espanyol, com vaig sentir un cop en un programa a U.K.